Descobreix les tècniques fonamentals per garantir una mobilització segura tant per als pacients com per als professionals de la salut
La mobilització de pacients és una tasca essencial en l’àmbit de la cura sociosanitària. No només contribueix al benestar físic i emocional de la persona atesa, sinó que també prevé complicacions derivades de la immobilitat, com ara les úlceres per pressió, les contractures o els problemes respiratoris. Per aquesta raó, és fonamental que els professionals que treballen en aquest sector dominin les tècniques bàsiques de mobilització de pacients i actuïn seguint criteris de seguretat, ergonomia i respecte a la dignitat de la persona.
En aquest article, repassarem les tècniques més comunes i importants, així com les pautes per aplicar-les correctament en diferents contextos. Si estàs pensant a formar-te en aquest àmbit, els cursos d’atenció sociosanitària a Palafrugell t’ofereixen una base sòlida i pràctica per desenvolupar aquesta tasca amb professionalitat.
Per què és important la mobilització correcta dels pacients?
Mobilitzar un pacient no és només moure’l d’un lloc a un altre. Es tracta d’un procés que ha de garantir:
-
La seguretat del pacient, evitant lesions o caigudes.
-
La seguretat del professional, prevenint lesions musculoesquelètiques.
-
El confort i la dignitat de la persona atesa.
-
La promoció de l’autonomia, sempre que sigui possible.
Quan es duen a terme de manera adequada, les tècniques de mobilització contribueixen a millorar l’estat general del pacient i a reduir el risc de complicacions. A més, fomenten la seva participació activa, fet que impacta positivament en la seva autoestima i recuperació.
Principis bàsics abans de qualsevol mobilització
Abans de mobilitzar un pacient, cal tenir en compte una sèrie de principis generals:
-
Valoració prèvia del pacient: nivell de consciència, força muscular, capacitat de col·laboració, dolor, presència de sondes o dispositius mèdics, etc.
-
Explicar el procediment al pacient: encara que no pugui respondre, parlar-li abans i durant la mobilització ajuda a reduir l’ansietat i millora la comunicació no verbal.
-
Adoptar postures ergonòmiques: doblegar els genolls, mantenir l’esquena recta, evitar girs bruscos i apropar-se al màxim al pacient.
-
Utilitzar els recursos disponibles: si es disposa de grues, llençols de mobilització o baranes, cal fer-ne ús per garantir una maniobra més segura.
-
Treballar en equip: en mobilitzacions complexes, és fonamental comptar amb l’ajuda d’un altre professional.
Aquests principis s’integren perfectament en els cursos d’atenció sociosanitària a Palafrugell, on s’ensenya als futurs professionals a combinar teoria i pràctica en entorns reals.
Tècniques bàsiques de mobilització de pacients
A continuació, detallarem algunes de les tècniques més utilitzades en centres sanitaris, residències i domicilis particulars:
1. Canvis posturals al llit: Els canvis posturals són essencials per prevenir úlceres per pressió i millorar la circulació sanguínia. Es recomana fer-los cada 2-3 hores. Les posicions més habituals són:
-
Decúbit supí (panxa enlaire)
-
Decúbit lateral dret i esquerre
-
Fowler (semi incorporat)
-
Posició sedestada al llit
Per fer el canvi, es pot utilitzar un llençol de mobilització, evitant arrossegar el pacient directament sobre el llençol habitual.
2. Incorporació al llit: Per incorporar un pacient des de la posició estirada fins a la posició asseguda, cal:
-
Girar-lo cap a un costat.
-
Apropar les cames al llit.
-
Utilitzar una mà per sostenir l’espatlla i l’altra per al maluc.
-
Ajudar-lo a asseure’s amb un moviment controlat.
Aquest tipus de mobilització requereix delicadesa, especialment si el pacient pateix vertigen, hipotensió o està en fase de recuperació postquirúrgica.
3. Transferència del llit a la cadira: És una maniobra habitual, i pot variar segons el nivell de col·laboració del pacient. Quan és possible, s’anima la persona a participar:
-
Col·locar la cadira el més a prop possible del llit, a un angle de 45°.
-
Bloquejar les rodes si n’hi ha.
-
Ajudar el pacient a posar-se dret, mantenint la seva estabilitat.
-
Guiar-lo fins a seure a la cadira.
En cas de mobilitat reduïda, es pot utilitzar una grua o disc giratori.
Els cursos d’atenció sociosanitària a Palafrugell ofereixen pràctiques reals amb simulacions d’aquest tipus de situacions, preparant els alumnes per fer front a situacions diverses amb seguretat.
4. Desplaçament amb caminador o bastó: Quan el pacient pot caminar, però necessita suport, cal ensenyar-li com utilitzar correctament el bastó o caminador. És important:
-
Triar l’ajuda tècnica adequada a la seva alçada i necessitat.
-
Col·locar el dispositiu al costat contrari de la cama més dèbil.
-
Acompanyar-lo caminant al seu costat i supervisar els primers desplaçaments.
Ajuts tècnics per a la mobilització
Els recursos tècnics poden facilitar enormement la tasca dels professionals i reduir el risc de lesions. Alguns dels més utilitzats són:
-
Grues de sostre o de peu
-
Llençols de transferència
-
Discs giratoris
-
Cinturons de transferència
-
Coixins antiescares i matalassos especials
Saber quan i com utilitzar cada recurs forma part del temari dels cursos d’atenció sociosanitària a Palafrugell, on els alumnes aprenen a integrar la tecnologia en la pràctica assistencial diària.
Errors habituals que cal evitar
La mobilització de pacients és una tasca tècnica, però també humana. Requereix coneixements, habilitats i una actitud empàtica i respectuosa. Un professional ben format no només sabrà com mobilitzar correctament un pacient, sinó que sabrà detectar riscos, prevenir lesions i actuar amb seguretat i confiança.
Per això, si t’interessa treballar en l’àmbit sociosanitari o vols ampliar les teves competències, els cursos d’atenció sociosanitària a Palafrugell són una gran oportunitat per adquirir les eines necessàries i accedir a un sector amb alta demanda i impacte social.